Llumetes

                                           
                                               


                                           Al cap d'una estona d'estar en una habitació a les fosques,
                                        començaràs a veure llumetes que t'indicaran on és la finestra
                                                    que farà tornar la claror a la cambra.

Tenia tants gelos,

                                   
                                       Li demanà a la fletxa que se li clavés al cor de l'amant
                                       del qui ella estimava.
                                       La fletxa se li clavà al seu propi cor.

El temps...

                                                     
                                                        El temps és com els diners,
                                                        com menys en tens,
                                                        més l'aprofites.

Primer el conte, després el titol

Només obrir la porta la sento com rugeix, com un lleó i ja em deixa les orelles tremolant, em fa por entrar a casa, miro d'esquivar-la, provo de fer veure que no hi és, em poso a llegir i durant una estona, curta, se m'oblida, ja no la sento i tant bon punt me'n adono, torna a aixafar-me amb tota la seva força. El seu rugit és pitjor que el de qualsevol lleó, és un soroll continu, opriment, cada vegada mes fort, a vegades ronc i m'aixafa com un dit aixafa la mosca. Altres vegades, agut i encara que tanqui els ulls i em tapi les orelles, entra per cada escletxa de la meva pell.

Fa temps que la tinc a casa, fa temps que la conec; però encara, potser mai, no he après a conviure amb ella. És ferotge, egoïsta i jo sola no puc dominar-la, alguna vegada ho he aconseguit, durant un temps, però la gelosia ha sigut tant intensa, tant perseverant que he hagut de tornar al seu costat, decebuda, vençuda altra vegada.

Tant sols he aconseguit calmar-la quan la he tret a passejar per la muntanya, llavors, m'acompanya i em fa sentir bé. Al seu costat puc escoltar tots els sorollets del bosc, de l'aire, de l'herba, de les pedres. Quan està a la muntanya, no rugeix, tant sols fa un petit miol que encara que a estones em molesti, em dona la seguretat de que m'acompanya; em fa sentir forta, orgullosa i contenta de ser com soc, m'ajuda a descobrir camins nous, a triar el meu camí amb confiança. Jo l'abraço, la pentino...em somriu i jo li somric i ens fem una foto. Encara que a ella no la pot veure tothom, ens fem la foto per recordar aquests moments tant bonics que em compartit, per que no se’ns oblidi que a vegades ens avenim tant, ens estimem.

"LA SOLEDAT"

Un petit moviment

                         Un petit moviment fa una onada,  una onada tot un mar en moviment.

La vida ...

 és mes ample del que pensem.

La historia del D.R.A.C.

Segur que us han explicat molts contes que comencen així:
Hi havia una vegada un poble que vivia atemorit perquè hi havia un drac que vivia allà a prop i cada setmana li havien de portar una donzella perquè no els cremes la collita ni els boscos, ni les cases, ni tot el poble sencer amb els habitants a dins.
Ja només quedaven en el poble dues donzelles, la filla d'un pagès i la filla del rei, la princesa.
El rei estava molt trist i espantat, no sabia que fer doncs aviat hauria d'enviar la seva estimada filla a la gola del drac.
La princesa que fins aleshores no sabia res, quan va veure el seu pare plorant i aquest li va explicar, va començar a pensar la manera de vèncer al drac.
Com que era molt intel·ligent i espavilada , en parts iguals ...ara veureu que va fer:
Va anar a veure a la filla del pagès , li va dir que es poses totes aquelles joies , arracades, collarets, diademes, tot,  una cosa damunt l'altre, un vestit ple de rubins, un cinturo d’amatistes i unes sabates d'or i li va dir que ja podia anar a la cova on hi hauria el drac esperant-la.
El drac quan la va veure , va ser incapaç de menjar-se-la.
Sabeu perquè?
Perquè als dracs els agraden molt les joies i els tresors, de fet en tenia la cova plena i allà dins , al mig de la pila de tresors hi va deixar també a la donzella.
L’endemà el drac tenia gana però quan mirava la donzella, no volia empassar-se cap joia de les que portava posades.
Així que va anar bevent aigua per calmar la gana. D'aquesta manera va anar enganyant la gana esperant que li portessin, a la setmana següent la pròxima donzella.
Quan va arribar el dia que la princesa s'havia de sacrificar al drac.
El rei no parava de plorar i la princesa li va dir:
-No ploreu pare! Tornaré de seguida!!
El pobre pare, encara plorava mes, no hi havia res que el pogués consolar d'aquella dissort.
La princesa, valenta com era i llesta com un espinguet, es va cobrir de joies com havien acordat amb la filla del pagès i va marxar decidida a trobar-se amb el drac dolent.
Quan va arribar a la cova , la pagesa va tibar d'una punta de la xarxa que havia portat amagada sota el vestit . La princesa va tibar de l'altre extrem i com que el drac havia estat bevent aigua tota la setmana, no li va sortir ni una espurna de foc per la gola.
Quan es va trobar atrapat dins la xarxa es va adonar de ho dolent que havia sigut , que a mes de menjar donzelles  , havia donat mes importància als tresors que a les vides d'aquelles pobres noies.
Van parlar estona i estona tots tres . El drac cada vegada entenia mes com n'era de dolent allò que feia i  es va quedar rumiant que podia fer per arreglar aquesta situació que de segur passava en altres pobles.
Va decidir que fundaria la ONG D.R.A.C.( Donzelles Rialleres Alegres i Contentes) .
L’endemà al mati quan van arribar al poble ho van explicar a tothom. El rei va estar tant content que va donar totes les joies del palau per ajudar a fer escoles de D.R.A.C. i el drac també va donar tot el tresor que tenia amagat a la cova.
El drac ,la princesa i la filla del pagès es van dedicar a viatjar  a tots els pobles atemorits per dracs, parlaven amb els dracs i feien escoles per dracs i tots acabaven penedits i col·laborant amb l'ONG  D.R.A.C..
Com que tant les persones com els dracs, si son intel·ligents ja no son dolents.
Tots els pobles, habitants , dracs, tots , van conviure sempre feliços !

Fi

En la vida marcat dues fites...

En la vida marcat dues fites a assolir. 

Una de petita i una de gran.

La petita per arribar-hi aviat, 

poder-hi reposar i felicitar-te.

La gran perquè et marqui la direcció 

de la propera fita petita.

La princesa intrèpida

Hi havia una vegada una princesa que només pensava a pujar les muntanyes més altes del seu país per poder veure totes les muntanyes que hi havia lluny, ben lluny, en altres països. Somiava que un dia hi aniria.
Els seus pares, però, li deien que ja tenia edat per casar-se amb un príncep.
Així que els va fer una proposta. Aniria a buscar ella al príncep. D'aquesta manera va convèncer al rei i la reina i va poder marxar a visitar els altres països.
Van passar tres anys i la princesa no havia tornat, només de tant en tant rebien alguna carta, on explicava totes les coses que feia...pujar muntanyes, cuidar gallines, aprendre a cuinar coses ben exòtiques, dibuixar, fer la tombarella, etc.
Les altres princeses del seu país, estaven molt intrigades i parlaven entre elles, i es deien les unes a les altres que segur que havia trobat el príncep més blau, elegant, romàntic i ric de tot el món.
Tenien tanta enveja que van preparar-se per fer el viatge i anar-la a visitar. I sobretot, tenien l'esperança de trobar un príncep tant meravellós com aquell.
Quina alegria va tenir quan les va veure!
Les altres princeses, van quedar sorpreses, no vivia en cap palau, ni tenia vestits elegants . Però ella els va ensenyar tot el que feia i tot el que li agradava, les altres cadascuna es va decidir per alguna activitat..una cuidava les gallines i a més hi va posar conills. L'altre va aprendre a fer malabars.
Al cap d'uns dies ja no li preguntaven pel príncep, que no veien per enlloc.
Eren felices fent allò que els agradava i no necessitaven cap príncep ni cap palau.
Es van quedar totes a viure en aquella casa i també s'hi van instal·lar els dos llenyataires, el forner, un noi a qui li agradava collir bolets i un príncep que també havia descobert que per ser feliç no necessitava cap princesa, que li agradava més viure tots junts i poder explicar rondalles tan certes com aquesta,  cada vespre a la vora del foc.

JOIES RITUART

                                                Tambè faig aquests petits tresors !
                                                        Arrecades i collarets !
                                                                  T'agraden?



                                  Si en vols , nomès cal que m'escriguis dient quines t'agraden.
                                              Segur que el preu també t'agradarà

SEMARRETES RITUART

 

Fa anys que em dedico a pintar semarretes a ma, m'agrada , és una manera de portar a sobre petites obres d'art i treure-les a pasejar amb nosaltres.

 Dissenys únics perque puc pintar el dibuix que tu vulguis ,  de la teva afició , algún dibuix que t'agradi . Per fer un regal sorpresa , bonic , carinyos o divertit o tot a l'hora.

Si en vols una , nomès cal que m'escriguis.

Body art

Alegría

Fada papallones/ lila

Fada papallones / verda

 

 

 

Fada de dia