Tenia tants gelos,

                                   
                                       Li demanà a la fletxa que se li clavés al cor de l'amant
                                       del qui ella estimava.
                                       La fletxa se li clavà al seu propi cor.

El temps...

                                                     
                                                        El temps és com els diners,
                                                        com menys en tens,
                                                        més l'aprofites.

Primer el conte, després el titol

Només obrir la porta la sento com rugeix, com un lleó i ja em deixa les orelles tremolant, em fa por entrar a casa, miro d'esquivar-la, provo de fer veure que no hi és, em poso a llegir i durant una estona, curta, se m'oblida, ja no la sento i tant bon punt me'n adono, torna a aixafar-me amb tota la seva força. El seu rugit és pitjor que el de qualsevol lleó, és un soroll continu, opriment, cada vegada mes fort, a vegades ronc i m'aixafa com un dit aixafa la mosca. Altres vegades, agut i encara que tanqui els ulls i em tapi les orelles, entra per cada escletxa de la meva pell.

Fa temps que la tinc a casa, fa temps que la conec; però encara, potser mai, no he après a conviure amb ella. És ferotge, egoïsta i jo sola no puc dominar-la, alguna vegada ho he aconseguit, durant un temps, però la gelosia ha sigut tant intensa, tant perseverant que he hagut de tornar al seu costat, decebuda, vençuda altra vegada.

Tant sols he aconseguit calmar-la quan la he tret a passejar per la muntanya, llavors, m'acompanya i em fa sentir bé. Al seu costat puc escoltar tots els sorollets del bosc, de l'aire, de l'herba, de les pedres. Quan està a la muntanya, no rugeix, tant sols fa un petit miol que encara que a estones em molesti, em dona la seguretat de que m'acompanya; em fa sentir forta, orgullosa i contenta de ser com soc, m'ajuda a descobrir camins nous, a triar el meu camí amb confiança. Jo l'abraço, la pentino...em somriu i jo li somric i ens fem una foto. Encara que a ella no la pot veure tothom, ens fem la foto per recordar aquests moments tant bonics que em compartit, per que no se’ns oblidi que a vegades ens avenim tant, ens estimem.

"LA SOLEDAT"

Un petit moviment

                         Un petit moviment fa una onada,  una onada tot un mar en moviment.