Els seus pares, però, li deien que ja tenia edat per casar-se amb un príncep.
Així que els va fer una proposta. Aniria a buscar ella al príncep. D'aquesta manera va convèncer al rei i la reina i va poder marxar a visitar els altres països.
Van passar tres anys i la princesa no havia tornat, només de tant en tant rebien alguna carta, on explicava totes les coses que feia...pujar muntanyes, cuidar gallines, aprendre a cuinar coses ben exòtiques, dibuixar, fer la tombarella, etc.
Les altres princeses del seu país, estaven molt intrigades i parlaven entre elles, i es deien les unes a les altres que segur que havia trobat el príncep més blau, elegant, romàntic i ric de tot el món.
Tenien tanta enveja que van preparar-se per fer el viatge i anar-la a visitar. I sobretot, tenien l'esperança de trobar un príncep tant meravellós com aquell.
Quina alegria va tenir quan les va veure!
Les altres princeses, van quedar sorpreses, no vivia en cap palau, ni tenia vestits elegants . Però ella els va ensenyar tot el que feia i tot el que li agradava, les altres cadascuna es va decidir per alguna activitat..una cuidava les gallines i a més hi va posar conills. L'altre va aprendre a fer malabars.
Al cap d'uns dies ja no li preguntaven pel príncep, que no veien per enlloc.
Eren felices fent allò que els agradava i no necessitaven cap príncep ni cap palau.
Es van quedar totes a viure en aquella casa i també s'hi van instal·lar els dos llenyataires, el forner, un noi a qui li agradava collir bolets i un príncep que també havia descobert que per ser feliç no necessitava cap princesa, que li agradava més viure tots junts i poder explicar rondalles tan certes com aquesta, cada vespre a la vora del foc.
