Som un 90% aigua.
Clars i transparents .
divendres, 13 de novembre del 2015
dimecres, 11 de novembre del 2015
El sentit de la vida
La paraula etimologia deriva del grec ètim,
que significa "veritable sentit" i el sufix-logia, que denota "l'estudi de".
Per tant quan diem a algu t'etimo...és el verdader sentit de la vida.
diumenge, 1 de novembre del 2015
Sorolls petits
Quan hi ha silenci es senten els sorolls petits,
l'ocell que canta,
el motor de la nevera que rondineja i
la nostra respiració,
el so més imperceptible de tots
que amb la seva modèstia
ens dóna això tant gran,
la vida.
dissabte, 24 d’octubre del 2015
dilluns, 19 d’octubre del 2015
dissabte, 17 d’octubre del 2015
dilluns, 12 d’octubre del 2015
diumenge, 4 d’octubre del 2015
diumenge, 27 de setembre del 2015
Punts de llibre
Enceto aquesta nova entrada on aniré posant els punts de llibre
que vaig fent ara que ja m'atreveixo a pintar quan algu em mira,
a portar paper , pinzell i aquarel·les allà on vaig.
M'agrada , em relaxa i em serveixen per fer un detall ,
regalant-los quan em sento agraïda.
diumenge, 20 de setembre del 2015
dilluns, 7 de setembre del 2015
dilluns, 3 d’agost del 2015
dimarts, 28 de juliol del 2015
dissabte, 25 de juliol del 2015
Sàvia
Quan era molt petita, ho recordo bé.
M'agradava jugar amb nines, els desmontava el cap per veure d'on sortien els cabells. Recordo aquells caps buits, amb olor de plàstic, amb tots els forats amb la bola de plàstic que era l'inici del cabell d'aquella nina o d'aquell nino, tant si eren penotxes amb el cabell rinxolat com si rosses amb el cabell llis. La mateixa olor. Una bola buida que jo apretava, toba, amb aquella olor característica de plàstic suat. El coll amb la goma mal retallada. Ho feia d'amagat, investigar, voler saber, treure el cap a les nines estava mal fet.
D'amagat també i sense que es notes tornava a posar-los el cap, primer havia de fer força i despres un gir suau perquè entres del tot i quedes al seu lloc.
Després posar cara de no saber res, d'inocent. Aquesta era la part mes difícil perquè ja no podia deixar de mirar la nina sense sentir aquella olor de plàstic suat i la imatge dels forats amb les terminacions dels cabells com boles de plàstic foses i rodones.
Era molt petita, era sàvia, per això deseguida vaig aprendre que no volien que sabes mes del compte.
divendres, 17 de juliol del 2015
diumenge, 12 de juliol del 2015
diumenge, 5 de juliol del 2015
Qualitats positives
Totes les qualitats positives que veus en els altres,
tu ja les tens dins teu, si no, no les veuries.
tu ja les tens dins teu, si no, no les veuries.
dissabte, 27 de juny del 2015
A vegades la realitat , supera la imaginació
A vegades la realitat , supera la imaginació. Un dia per sorpresa estimes sense saber que estaves preparada també , per ser estimada.
dissabte, 20 de juny del 2015
diumenge, 14 de juny del 2015
divendres, 22 de maig del 2015
Viu silenciosament
Viu silenciosament, sentiràs millor el so de la teva vida i...
quan l'oïda estigui acostumada arribaràs a percebre la respiració
de les vides dels que tens al costat.
dissabte, 9 de maig del 2015
Mentides
Si dius una mentida un dia,
l'endemà n'hauràs de dir dos,
després quatre i així
com al rei li va passar
amb l'inventor dels escacs,
no tindràs prou mentides i
ja no podràs seguir jugant a aquest joc.
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2014/03/el-rei-i-el-savi-conte-sobre-lorigen.html?m=1
diumenge, 3 de maig del 2015
Molts grans de sorra...
Molts grans de sorra fan una muntanya. Tots som necessaris. Tots som imprescindibles.
diumenge, 26 d’abril del 2015
Vida
la vida com un seguit d’accions i circumstàncies que van
escrivint-la al mateix temps que la vivim.
El que ens passa avui determina el camí de demà, el que
fem ara està condicionat per l’ahir.
un arbre que dona fruïts que son fetus, cauen a terra
es transformen en cucs, crisàlides i de mica en mica aquestes s’obren i en surt
la nena-granota.
un personatge una mica prehistòric menjant-se els fruits
fetus i cagant la llavor que és el fetus i cau dins la terra. El cercle es
tanca, torna a néixer l’arbre.
un arbre sec, sense vida i en canvi en una de les seves
branques mortes hi ha vida, un ocell que canta.
uns peus caminant descalços , en comptes de petjades escriuen
lletres, paraules i van fent un camí que escriu un llibre.
He buscat un llibre que tingui les cobertes dures, algun
dels que tinc per casa. En trobo un “ L’escrivent i altres contes “ de Maria
Mercè Roca, Obro el llibre i llegeixo una historia d’una nena , recordo haver-la
llegit . Recordo , fullejo el llibre ; històries de persones , històries
normals de gelats i cafès, d’abraçades i llàgrimes, de companyia i de soledats.
Històries de vides normals. M’agrada , s’adiu al treball.
rodetes que permeten
donar-li voltes i fer que giri de manera que ho podrem
veure per tots costatsL’arbre que surt per sobre i des de dins les pàgines
L’ou o panxa d’on surt una nina-granota
el garbuix que hi ha a un costat
el camí de frases que ressegueixen els peus
L’arbre , els fruïts , el cuc ,la crisálida, . la
nina-granota, l’home prehistòric, l’ocell , les arrels de l’arbre sec i els
peus;
El títol com sang amb gotes regalimant
L’únic element que pinto es l’ocell doncs es l’element
que representa mes obertament la vida, la part lliure de la vida que surt i viu
per damunt de les paraules. També és l’únic element que no he folrat amb paper
de diari precisament per representar la llibertat.
les dues úniques notes de color , el títol i l’ocell
el camí de paraules que surten i tornen a entrar al
llibre.
El nostre caminar
escriu la nostra vida, caminem sobre lletres ja llegides .
Escrivim i llegim , lletres noves i lletres conegudes
d’abans ..és un cercle que creix , fa arrels , arbres, fruïts i llavors perquè
creixin nous arbres.
La bola blava que surt de dins el llibre amb papers a
dintre i que a sobre hi te una nena-granota, representa el ventre matern.
Sortim de dins el llibre, de dins el que ja està escrit. La bol es rodona com
una panxa de prenyada, però també com la terra que es rodona i lluminosa , perquè
dona a llum.
La nena –granota ja surt plena de lletres , és el llegat
dels avantpassats. La nena la he fet aixi mig granota perquè es una cos , una
vida a mig fer , com la de tots nosaltres que ens falta molt per créixer , per
saber.
L’arbre que hi ha a baix també representa el cicle de la
vida, naixement i llavors. L’arbre dona fruits que semblen fetus , cauen i es
van convertint en cucs, desprès en crisàlides i una que quasi no es veu surt
entre les pàgines del llibre ( de la vida) i una altra mes amunt com si flotes
en un medi aquos o com si voles , llençada a la vida.
Al costat de la nena que vola hi ha , entre les pàgines
amagat l’home –monstre, es una figura una mica més humana que la nena –granota.
S’està menjant un fruit-fetus e l’arbre, representa la mort. Es terrible! Es
menja la vida però no se’n adona que en cagar , caga les llavors del fruit i
fa que creixin nous arbres.
L’arbre sec damunt de tot també representa la mort o
millor dit la falta de vida . Tot i així l’ocell que hi ha damunt la branca
indiferent a la sequedat del seu suport, canta i es viu.
L’ocell representa l’esperança, la llibertat, la
serenitat. Tot ho veu, és l’únic que veu la vida ( el llibre) des de tots
costats.
El llibre representa la vida passada, present i futur,
tot el que em viscut i el que coneixem , tot el que portem imprès a l’ADN dels
nostres ancestres, el present imprès als peus i el dibuix del futur que torna a
entrar al llibre.
Els peus sóc jo, la que camina, la que escriu ( representat
amb el camí de lletres) surt i torna a al llibre, recorre les pàgines , totes
les vivències i continua caminant. Per això hi he fet en cercle perquè la vida es
una roda . Vivim i reaccionem d’una determinada manera perquè sabem algunes
coses. Quan en sabem més tornem a caminar els mateixos camins , d’una altra
manera.
Els peus no van ràpid ni a poc a poc, els he representat
amb un caminar tranquil.
Al costat dels peus hi ha una pila de paraules , línies
escrites fetes un garbuix. Representen allò que no em viscut , que em trobat al
nostre costat però em esquivat expressament o sense voler, tat es , son vivències
que no em tingut.
és rodó,com la vida , es un cercle podem donar-li voltes i
veure per tots costats.
la base es sense lletres doncs es un
terreny neutre on nosaltres escrivim la nostra vida , com si d’un paper en blanc
es tractes.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)