Segur que us han explicat molts contes que comencen així:
Hi havia una vegada un poble que vivia atemorit perquè hi havia un drac que vivia allà a prop i cada setmana li havien de portar una donzella perquè no els cremes la collita ni els boscos, ni les cases, ni tot el poble sencer amb els habitants a dins.
Ja només quedaven en el poble dues donzelles, la filla d'un pagès i la filla del rei, la princesa.
El rei estava molt trist i espantat, no sabia que fer doncs aviat hauria d'enviar la seva estimada filla a la gola del drac.
La princesa que fins aleshores no sabia res, quan va veure el seu pare plorant i aquest li va explicar, va començar a pensar la manera de vèncer al drac.
Com que era molt intel·ligent i espavilada , en parts iguals ...ara veureu que va fer:
Va anar a veure a la filla del pagès , li va dir que es poses totes aquelles joies , arracades, collarets, diademes, tot, una cosa damunt l'altre, un vestit ple de rubins, un cinturo d’amatistes i unes sabates d'or i li va dir que ja podia anar a la cova on hi hauria el drac esperant-la.
El drac quan la va veure , va ser incapaç de menjar-se-la.
Sabeu perquè?
Perquè als dracs els agraden molt les joies i els tresors, de fet en tenia la cova plena i allà dins , al mig de la pila de tresors hi va deixar també a la donzella.
L’endemà el drac tenia gana però quan mirava la donzella, no volia empassar-se cap joia de les que portava posades.
Així que va anar bevent aigua per calmar la gana. D'aquesta manera va anar enganyant la gana esperant que li portessin, a la setmana següent la pròxima donzella.
Quan va arribar el dia que la princesa s'havia de sacrificar al drac.
El rei no parava de plorar i la princesa li va dir:
-No ploreu pare! Tornaré de seguida!!
El pobre pare, encara plorava mes, no hi havia res que el pogués consolar d'aquella dissort.
La princesa, valenta com era i llesta com un espinguet, es va cobrir de joies com havien acordat amb la filla del pagès i va marxar decidida a trobar-se amb el drac dolent.
Quan va arribar a la cova , la pagesa va tibar d'una punta de la xarxa que havia portat amagada sota el vestit . La princesa va tibar de l'altre extrem i com que el drac havia estat bevent aigua tota la setmana, no li va sortir ni una espurna de foc per la gola.
Quan es va trobar atrapat dins la xarxa es va adonar de ho dolent que havia sigut , que a mes de menjar donzelles , havia donat mes importància als tresors que a les vides d'aquelles pobres noies.
Van parlar estona i estona tots tres . El drac cada vegada entenia mes com n'era de dolent allò que feia i es va quedar rumiant que podia fer per arreglar aquesta situació que de segur passava en altres pobles.
Va decidir que fundaria la ONG D.R.A.C.( Donzelles Rialleres Alegres i Contentes) .
L’endemà al mati quan van arribar al poble ho van explicar a tothom. El rei va estar tant content que va donar totes les joies del palau per ajudar a fer escoles de D.R.A.C. i el drac també va donar tot el tresor que tenia amagat a la cova.
El drac ,la princesa i la filla del pagès es van dedicar a viatjar a tots els pobles atemorits per dracs, parlaven amb els dracs i feien escoles per dracs i tots acabaven penedits i col·laborant amb l'ONG D.R.A.C..
Com que tant les persones com els dracs, si son intel·ligents ja no son dolents.
Tots els pobles, habitants , dracs, tots , van conviure sempre feliços !
Fi
