Si em fa por

Si em fa por , es que soc capaç de fer-ho!

Jo no soc responsable

 

Jo no soc responsable del maltracte rebut.

El maltractador ha d'asumir tota la responsabilitat.

Jo soc jo , tal com em mostro a tothom . Una persona m'ha maltractat, no totes.

Els nens petits no son responsables dels maltractaments que hagin patit.

Les dones violades no son responsables de les violacions.

Nomes es responsable el maltractador.

Els jueus, no son responsables del genocidi nazi.

Nomes els dictadors en son responsables.

Els maltractadors , son dictadors.

Les víctimes, som tant sols persones.

Perque els maltractadors deixin d'existir em de canviar tots nosaltres, parar de comprendre i mai perdonar-los.

Tots en som responsables. 

L’AMOR VERDADER

 

L’estimo tant que a vegades, molt sovint, tant amor no m’hi cap al pit. Sempre em fa somriure. Sempre em fa riure i la rialla es tant gran, que tampoc hi cap  dintre el meu cor. A vegades quan estic trista, quan està lluny de mi, la truco, només cinc minuts de parlar amb ella, de sentir la seva veu, la seva alegria em refà, em fa sentir bé, contenta de ser viva, amb ganes de tirar endavant . Em dona forces . Ara que ja es tant gran, em dona forces. Abans tant petita, també m’ en donava. Sempre ha sigut la meva papallona, ha omplert la casa i tot el que m’envolta de colors i jo l’estimo.

Estic tant segura del meu amor per ella, es tant bonica, tant alegre, optimista, xerraire, callada, viva, intel·ligent, carinyosa. Se que no podré mai deixar d’estimar-la, encara que es tornes mal carada, lletja,  pessimista i dolenta…la seguiria estimant. Perquè gràcies a ella he sobreviscut tots aquests anys, ha sigut el seu alè el que m’ha donat forces per continuar caminant, el que m’ha fet saber que havia de menjar, dormir, respirar per continuar tenint-la al meu costat. Perquè l’estimo més que a mi mateixa. Perquè no necessito que ella m’estimi a mi. Perquè vull que un dia ella pugui estimar algú tant intensament com jo l’estimo a ella.

Perquè les papallones, son boniques, amb les seves ales de colors però has d’anar amb compte de no tocar les ales perquè si no, no podrien volar mai més. I el meu amor per ella només desitja que continui volant, que escampi els seus colors i l’alegria del seu vol per tot el mon, sense tocar-li les ales i només quedar-me amb la satisfacció d’haver-la deixat volar.

CARTA D'AMOR PROPI

 

 

M'estimo a mi, mai em separaré de mi, tot  ho faig amb mi, m'acompanyo a tot arreu, sempre sé que puc comptar amb mi. Passo tots els dies junt a mi.

Decideixo el meu futur amb mi, el meu present amb mi i tot el meu passat el recordo amb mi.

A mi em cuido quan menjo, a mi em cuido quan dormo, a mi em dono vida quan respiro.

Sempre camino gracies a mi. Amb mi comparteixo els meus amics, els meus fills, els meus amors.

M'estimo quan estic alegre, m'estimo quan estic trista, mai em fallo, sempre em tinc al meu costat, en la salut i en l'enfermetat, en la riquesa i en la pobresa.

Perquè si un dia ja no em tingués a mi, em moriria.

No te'n vagis, no m'abandonis.

Quan estimo, és a mi a qui estimo.

 

A vegades la vida se m'emporta!

A vegades la vida se m'emporta! com un vaixell amb les veles ben inflades d'aire, sense poder controlar.

Al cap d'un temps m'en adono que sóc jo qui bufa i provoca el vent.

Si m'en adono puc portar la barca allà on jo vulgui.

UN RELAT DE VERITAT

Quan tenia 20 anys vaig fer un dibuix d'un follet a dintre d'una ampolla de vidre, tapada amb un tap de suro i el vaig titular l'amistat ( aquella tant gran que es confon amb l'amor) i tothom em deia :  _Quina llàstima , no pot sortir . Però jo contestava que si, que sortia, quan menys t'ho esperaves. Ara sé que si, que surt, i també que tenia raó, quan menys t'ho esperes.

 Ens esforcem a treure el tap de suro perquè surti el follet i el tap es resisteix, està posat a pressió, és impossible de treure, ho provem amb el llevataps i tampoc; el follet ens mira i s' en riu de nosaltres...llavors quan menys hi penses, quan ja no t' en recordes d'aquell follet a dintre la seva ampolla...llavors surt, surt de dintre l'ampolla

com si el vidre tingues porus i surt lliure i dansa i riu, riu amb nosaltres i plora i ens desperta tots els sentiments, tots els bons perquè encara que ens faci plorar, ell està lliure per dintre nostre i això és meravellós perquè ens fa sentir més vius que mai.

Montse Ri (juliol 07)

BRISA PER VIURE

Hola amigues estimades, amics estimats,

M'agrada escriure , pensaments , relats curtets de coses que llegeixo , escolto i aprenc. M'agrada escriure'ls a la meva manera per fer-me'ls més meus , per interioritzar-los i que formin part de mi. Aforismes  que potser d'una o altra manera ja heu escoltat , és la meva manera d'aprendre , escrivint-los amb les meves paraules. 

M'espolso la vergonya de sobre i us els aniré mostrant de mica en mica , alguns ja fa temps , potser anys que els vaig escriure però no han perdut força per mi.

Per això n'hi dic Brisa per viure, perquè com la meva filla , que es diu Aura (el significat de Aura és brisa suau) aquests aprenentatges m'han donat alé de vida , amb cada aprenentatge , he crescut .

Espero que us agradin i també em faria molt feliç si en algun moment , alguna paraula meva us serveix per aprendre alguna cosa com a mi .
Així com  també m'agradaria aprendre amb els vostres comentaris, pensaments en forma de paraules en aquest bloc  

Gracies a totes i tots 

Una forta abraçada