Quan tenia 20 anys vaig fer un dibuix d'un follet a dintre d'una ampolla de vidre, tapada amb un tap de suro i el vaig titular l'amistat ( aquella tant gran que es confon amb l'amor) i tothom em deia : _Quina llàstima , no pot sortir . Però jo contestava que si, que sortia, quan menys t'ho esperaves. Ara sé que si, que surt, i també que tenia raó, quan menys t'ho esperes.
Ens esforcem a treure el tap de suro perquè surti el follet i el tap es resisteix, està posat a pressió, és impossible de treure, ho provem amb el llevataps i tampoc; el follet ens mira i s' en riu de nosaltres...llavors quan menys hi penses, quan ja no t' en recordes d'aquell follet a dintre la seva ampolla...llavors surt, surt de dintre l'ampolla
com si el vidre tingues porus i surt lliure i dansa i riu, riu amb nosaltres i plora i ens desperta tots els sentiments, tots els bons perquè encara que ens faci plorar, ell està lliure per dintre nostre i això és meravellós perquè ens fa sentir més vius que mai.
Montse Ri (juliol 07)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada