MOVIMENTS

Seísme = Moviments  vibratoris, interns,  de la terra.
Afora   = Treure enfora.

Aforismes = Treure enfora els moviments vibratoris interns.


Així jo, necessito escriure, treure enfora , aquells pensaments que m'han fet vibrar, que han provocat en mi un moviment vibratori intern.

Oda al futur

El present, no existeix, és el fil que teixeix el futur. Estem vivint el que serem, som el futur de nosaltres mateixos perquè al viure avancem i el futur és el que tenim al davant i som nosaltres mateixos els que estem aquí, al davant, endavant ...teixint amb el nostre caminar, amb la nostra manera de fer, de parlar, de sentir, de comunicar, d'escoltar, d'estimar ...el que serem d’aquí un moment i el present ja ha passat de llarg i estem aquí ...allà, al futur.

Tot el que fem ara, el que vam fer ahir ...és el que som ara, el que serem en el futur . Res no s'atura, anem endavant i hem de vigilar molt com caminem, cada passa, cada segon que ens marxa del rellotge escriu el relat del nostre futur . Aprenem a cada instant , teixim cada vegada pensant que sabem més però el futur , el camí que estem fent ja és el nostre propi futur, el que em teixit amb el nostre present d'ahir i el nostre camí d'ara mateix l'hem fet fa una estona.

 

Oda al passat

He trobat un llibre.

M'ha agradat.

M'he assegut al sofà a llegir i no he pogut parar fins el final.

Quina llàstima, s'ha acabat.

Diu que he de viure en el present i si hi penso em sento trista perquè el present és amb el llibre tancat.

El passat era sense el llibre i el futur també serà sense llibre.

M'agrada viure sabent que he trobat un llibre, que l'he llegit i que l'he gaudit, que m'ha ensenyat, que m'ha fet entendre coses que ja sabia, que ja coneixia, m'he sentit escoltada pel llibre , em connectat des de la primera pàgina . Ens em fet amics però com amb els grans amics li he pogut dir que no, no estic d'acord en viure només del present... El passat,  tot el que m'ha donat, tot el que m'ha ensenyat...també el porto sempre amb mi i el futur, tot el que jo vull donar i ensenyar i seguir aprenent...

Oda al present

 

El present, un fil tant prim que separa el pasat del futur. Una corda fluixa entre dos gratacels. El present, quan t'en adones que hi ets, ja és pasat i quan encara no hi has arrivat és futur. Un fil tant prim.
Ens hem de mantenir en equilibri i jo a vegades necesito buscar suport, a vegades en el passat, quan la corda trontolla massa. A vegades, alguna vegada, he trobat el vertigen de ser tant amunt i m'he hagut d'agafar al futur com a única solució.
Però, si com jo sou dels que en algún instant heu trobat l'equilibri entre els dos gratacels. Heu sentit que no hi ha corda a sota els vostres peus, heu sentit la lleugeressa del cos, la sensació tant dolça de llibertat com cada vegada que pugeu a les cadiretes de la fira.
Lleugers, sense buscar suport, sino sentint, sentint cada instant per si sol, sense passat i sense necesitat de futur.
llavors entendreu, com jo he entès, la lleugeresa del present, que no podem retenir i en canvi sempre tenim.