Oda al present

 

El present, un fil tant prim que separa el pasat del futur. Una corda fluixa entre dos gratacels. El present, quan t'en adones que hi ets, ja és pasat i quan encara no hi has arrivat és futur. Un fil tant prim.
Ens hem de mantenir en equilibri i jo a vegades necesito buscar suport, a vegades en el passat, quan la corda trontolla massa. A vegades, alguna vegada, he trobat el vertigen de ser tant amunt i m'he hagut d'agafar al futur com a única solució.
Però, si com jo sou dels que en algún instant heu trobat l'equilibri entre els dos gratacels. Heu sentit que no hi ha corda a sota els vostres peus, heu sentit la lleugeressa del cos, la sensació tant dolça de llibertat com cada vegada que pugeu a les cadiretes de la fira.
Lleugers, sense buscar suport, sino sentint, sentint cada instant per si sol, sense passat i sense necesitat de futur.
llavors entendreu, com jo he entès, la lleugeresa del present, que no podem retenir i en canvi sempre tenim.