la vida com un seguit d’accions i circumstàncies que van
escrivint-la al mateix temps que la vivim.
El que ens passa avui determina el camí de demà, el que
fem ara està condicionat per l’ahir.
un arbre que dona fruïts que son fetus, cauen a terra
es transformen en cucs, crisàlides i de mica en mica aquestes s’obren i en surt
la nena-granota.
un personatge una mica prehistòric menjant-se els fruits
fetus i cagant la llavor que és el fetus i cau dins la terra. El cercle es
tanca, torna a néixer l’arbre.
un arbre sec, sense vida i en canvi en una de les seves
branques mortes hi ha vida, un ocell que canta.
uns peus caminant descalços , en comptes de petjades escriuen
lletres, paraules i van fent un camí que escriu un llibre.
He buscat un llibre que tingui les cobertes dures, algun
dels que tinc per casa. En trobo un “ L’escrivent i altres contes “ de Maria
Mercè Roca, Obro el llibre i llegeixo una historia d’una nena , recordo haver-la
llegit . Recordo , fullejo el llibre ; històries de persones , històries
normals de gelats i cafès, d’abraçades i llàgrimes, de companyia i de soledats.
Històries de vides normals. M’agrada , s’adiu al treball.
rodetes que permeten
donar-li voltes i fer que giri de manera que ho podrem
veure per tots costatsL’arbre que surt per sobre i des de dins les pàgines
L’ou o panxa d’on surt una nina-granota
el garbuix que hi ha a un costat
el camí de frases que ressegueixen els peus
L’arbre , els fruïts , el cuc ,la crisálida, . la
nina-granota, l’home prehistòric, l’ocell , les arrels de l’arbre sec i els
peus;
El títol com sang amb gotes regalimant
L’únic element que pinto es l’ocell doncs es l’element
que representa mes obertament la vida, la part lliure de la vida que surt i viu
per damunt de les paraules. També és l’únic element que no he folrat amb paper
de diari precisament per representar la llibertat.
les dues úniques notes de color , el títol i l’ocell
el camí de paraules que surten i tornen a entrar al
llibre.
El nostre caminar
escriu la nostra vida, caminem sobre lletres ja llegides .
Escrivim i llegim , lletres noves i lletres conegudes
d’abans ..és un cercle que creix , fa arrels , arbres, fruïts i llavors perquè
creixin nous arbres.
La bola blava que surt de dins el llibre amb papers a
dintre i que a sobre hi te una nena-granota, representa el ventre matern.
Sortim de dins el llibre, de dins el que ja està escrit. La bol es rodona com
una panxa de prenyada, però també com la terra que es rodona i lluminosa , perquè
dona a llum.
La nena –granota ja surt plena de lletres , és el llegat
dels avantpassats. La nena la he fet aixi mig granota perquè es una cos , una
vida a mig fer , com la de tots nosaltres que ens falta molt per créixer , per
saber.
L’arbre que hi ha a baix també representa el cicle de la
vida, naixement i llavors. L’arbre dona fruits que semblen fetus , cauen i es
van convertint en cucs, desprès en crisàlides i una que quasi no es veu surt
entre les pàgines del llibre ( de la vida) i una altra mes amunt com si flotes
en un medi aquos o com si voles , llençada a la vida.
Al costat de la nena que vola hi ha , entre les pàgines
amagat l’home –monstre, es una figura una mica més humana que la nena –granota.
S’està menjant un fruit-fetus e l’arbre, representa la mort. Es terrible! Es
menja la vida però no se’n adona que en cagar , caga les llavors del fruit i
fa que creixin nous arbres.
L’arbre sec damunt de tot també representa la mort o
millor dit la falta de vida . Tot i així l’ocell que hi ha damunt la branca
indiferent a la sequedat del seu suport, canta i es viu.
L’ocell representa l’esperança, la llibertat, la
serenitat. Tot ho veu, és l’únic que veu la vida ( el llibre) des de tots
costats.
El llibre representa la vida passada, present i futur,
tot el que em viscut i el que coneixem , tot el que portem imprès a l’ADN dels
nostres ancestres, el present imprès als peus i el dibuix del futur que torna a
entrar al llibre.
Els peus sóc jo, la que camina, la que escriu ( representat
amb el camí de lletres) surt i torna a al llibre, recorre les pàgines , totes
les vivències i continua caminant. Per això hi he fet en cercle perquè la vida es
una roda . Vivim i reaccionem d’una determinada manera perquè sabem algunes
coses. Quan en sabem més tornem a caminar els mateixos camins , d’una altra
manera.
Els peus no van ràpid ni a poc a poc, els he representat
amb un caminar tranquil.
Al costat dels peus hi ha una pila de paraules , línies
escrites fetes un garbuix. Representen allò que no em viscut , que em trobat al
nostre costat però em esquivat expressament o sense voler, tat es , son vivències
que no em tingut.
és rodó,com la vida , es un cercle podem donar-li voltes i
veure per tots costats.
la base es sense lletres doncs es un
terreny neutre on nosaltres escrivim la nostra vida , com si d’un paper en blanc
es tractes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada