AL POT PETIT...

Estava mes trista, si es que era possible, estava cansada , cansada de tot fins hi tot de respirar, ja feia dies que no sortia de casa, no volia veure a ningú ni haver de parlar amb ningú.
Durant el dia, el sol , aliè al seu estat d'ànim, sortia igualment i ella sense ser-ne conscient, ho agraïa. Fins hi tot tenia ànim per menjar algun tros de pa , ja sec perquè era  ho únic que quedava comestible a casa seva. Aquell dia, ni tant sols això.
Aquell dia nomes pensava en una cosa, desaparèixer, no haver de viure mes. I en l'ampolleta de vidre que li havia donat aquella dona sàvia. Li va dir ben clar, pren-te’l el dia que ja no puguis mes. Ja no podia mes, volia desaparèixer , no haver de viure mes , deixar d’existir . Marxar d’aquest mon silenciosament.
El tenia damunt la tauleta de nit. Ara estava asseguda al llit, feia fred a casa però no el notava. Ni tant sols  estava  trista, estava indiferent, sense forces , seca de tant plorar. Qualsevol que l’hagués vist s’hagués pensat que era morta, no tenia color ni vida al rostre.
Sense pensar, d'esma i a poc a poc, va agafar l'ampolleta i es va anar prenent tot el líquid, fins que no en queda ni una gota.
Es va adormir.
Quan es va despertar el sol entrava per la finestra de l’habitació il·luminant els granets de pols que voleiaven per l'aire, brillaven , semblaven fades petitetes.
De seguida s'aixecà del llit, contenta, amb un somriure d'orella a orella i va anar a pujar la persiana fins dalt. Va obrir la finestra, i va treure el cap sentint l'aire fresc a la cara.
Que curiós va pensar, ahir em vaig prendre el líquid del pot de vidre. Que estrany, creia que...ja no ...be, tant es, ja hi pensaré una altra estona, ara tinc gana!!
Anava a sortir al carrer per comprar alguna cosa bona per esmorzar però passant pel passadís, es va veure al mirall i li van venir ganes de riure. Quina fila feia!! Se'n va tornar a l’habitació, va triar la roba , s' hagués posat aquell vestit tant elegant i les úniques sabates de taló que tenia però va pensar que desprès de tants dies de no sortir, seria mes discreta...li van venir ganes de riure altra vegada.
No entenia res, que li passava? Com era que li venien aquelles rialles i aquell somriure ?
Va posar-se el vestit i les sabates de taló desprès de fer-se una dutxa, pentinar-se, pintar-se i es va mirar al mirall fins hi tot fent la vertical. De totes maneres estava bonica.
Va sortir al carrer, va passar una senyora i li va somriure. Va entrar a la botiga, va començar a omplir el carretó amb tot el que veia, tot li venia de gust, com si tot fos nou i conegut a l'hora. Va comprar pomes, plàtans, un tros de pinya, maduixes, xocolata, galetes, llet, suc de pinya i tot el que veia , mantega, melmelada, un rodó de pa tallat...ja no li canvien mes coses , va agafar les bosses i cap a casa.
L'olor de la fruita, del pa acabat de torrar. Va menjar amb gana i descobrint tots els sabors .
I així va anar vivint, cada dia mes alegre, cada dia mes bonica, cada dia mes feliç. Sense saber perquè. La seva casa es va anar omplin de flors. Eren principis de gener i semblava  que  havia arribat la primavera.
Quan li preguntaven que feia per estar tant bonica, ella deia,  soc feliç.
Com des de el primer dia no es preguntava res, simplement vivia.
Des de aquell dia també li passava una cosa ben curiosa, les dones li demanaven quin perfum feia servir, els homes l'abraçaven mes estona per tal de retenir aquella olor que els captivava.
Tothom, tant homes com dones quedaven enamorats d' ella.
Ella, estimava a tothom i va començar a sentir aquella olor que l'acompanyava , se sentia l'olor i de mica en mica es va anar enamorant d' ella mateixa. Com mes s'estimava, mes l'estimaven els demes.
Aquell perfum que li sortia per cada porus de la seva pell, que es notava en la seva mirada, en el seu caminar.
Tots els homes i dones s'enamoraven d' ella i entre ells perquè tant sols sentir aquella olor quedaven amarats de vida , de ganes de viure i de felicitat.
D'amor.
De cop i volta ho va entendre tot...tot havia començat  el dia que s'havia pres el líquid d'aquell pot petit de vidre !!!

...EL MILLOR PERFUM.