El present, no existeix, és el fil que teixeix
el futur. Estem vivint el que serem, som el futur de nosaltres mateixos perquè
al viure avancem i el futur és el que tenim al davant i som nosaltres mateixos
els que estem aquí, al davant, endavant ...teixint amb el nostre caminar, amb
la nostra manera de fer, de parlar, de sentir, de comunicar, d'escoltar,
d'estimar ...el que serem d’aquí un moment i el present ja ha passat de llarg i
estem aquí ...allà, al futur.
Tot el que fem ara, el que vam fer ahir ...és
el que som ara, el que serem en el futur . Res no s'atura, anem endavant i hem
de vigilar molt com caminem, cada passa, cada segon que ens marxa del rellotge
escriu el relat del nostre futur . Aprenem a cada instant , teixim cada vegada
pensant que sabem més però el futur , el camí que estem fent ja és el nostre
propi futur, el que em teixit amb el nostre present d'ahir i el nostre camí
d'ara mateix l'hem fet fa una estona.
Como decirlo, soy así por lo que fui pero también por lo que hago ahora, por esta palabras, Fui lo que fuí, ya lo fuí. Ahora soy otro, viviendo el presente de forma consciente,sin proyectar en el futuro. Lo que suceda esta tarde o mañana, será otro presente. ¿no es para tomarse una aspirina leer todo esto? jajajaja. Resumiendo, somos lo que hacemos. ;-)
ResponEliminaVoy a por una aspirinaaaa !!!!
ResponEliminaÉs divertit, fa poc amb un amic també vam estar parlant del transvassament de l'Ebre, del Roine i d'altres transvassaments que vindran i vam anar a parar a parlar del futur... fotut!
ResponEliminaEns (més a ell que a mi) va sortir un text "el tub" , amb una imatge, que podeu llegir aquí: http://www.xnca.org/?p=1246