He trobat un llibre.
M'ha agradat.
M'he assegut al sofà a llegir i no he pogut
parar fins el final.
Quina llàstima, s'ha acabat.
Diu que he de viure en el present i si hi
penso em sento trista perquè el present és amb el llibre tancat.
El passat era sense el llibre i el futur també
serà sense llibre.
M'agrada viure sabent que he trobat un llibre,
que l'he llegit i que l'he gaudit, que m'ha ensenyat, que m'ha fet entendre
coses que ja sabia, que ja coneixia, m'he sentit escoltada pel llibre , em connectat
des de la primera pàgina . Ens em fet amics però com amb els grans amics li he
pogut dir que no, no estic d'acord en viure només del present... El
passat, tot el que m'ha donat, tot el
que m'ha ensenyat...també el porto sempre amb mi i el futur, tot el que jo vull
donar i ensenyar i seguir aprenent...
Sense memoria, sense records... que seriem nosaltres dos???
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaSom present , fins hi tot els records viuen i reviuen en el present.
EliminaVaig llegir que el record del passat mai és objectiu , doncs el recordem a través del present . No som com un disc dur que guarda les coses sense retocar , cada vegada que recordem el passat , el retoquem i modifiquem amb la vivencia del present .
El libro que habla es presente, y si abre puertas, siempre hay una luz que muestra lo que ya sabias.
ResponEliminaMolt maco aixó que dius.
Respiramos en el presente , sentimos en el presente y ..recordamos , en el presente...solo existe el presente.
EliminaEls xinesos s'imaginen que marxen cap endarrere, posats d'esquena cap allà on van i, per tant, que el que veuen perfectament és el passat i que, cap al futur, només hi van a les palpentes ... Què diferent de l'arrogància occidental, sempre llençats endavant!
ResponEliminaPerò tu, pillina, vols tenir-ho tot!!!
T'estimo, germaneta
Sòc molt occidental ..almenys en aquest aspecte!!! Miro endavant , miro on posar el peu a cada passa que faig.
EliminaJo tambè t'estimo molt germanet!!!