Meditació: Les cinc capes.

Tenim un  cos, fins hi tot sabem com s'ha creat aquest cos. Ens ho han explicat. Al ventre de la mare, el fetus te una forma, quan naixem ja te forma de persona, l'adolescent, l'adult i de mica en mica aquest cos que ens permet ser de l'espècie humana, s'anirà degradant fins a desaparèixer. Al llarg de la nostra vida em tingut infinitat de cossos, tots diferents però sabem que tots em sigut nosaltres. la mateixa persona.

Llavors sabem que si no pensem en el cos i busquem més endins , la segona capa, , el pensament.

Tot el que percebem pels sentits , pel que ens han ensenyat, del que ens envolta, la família, l'entorn social, el lloc on hem nascut, tota la saviduria de generacions passades. El pensament a través d'aquests coneixements i dels sentits ens dona la visió de la realitat, la nostra visió de la realitat.

Més endins som , la tercera capa és l'energia vital, aquella energia , fins hi tot universal, que ens ha donat la vida amb el primer alè i que deixem anar , amb l'últim alè quan morim. L'ànima , a vegades, també n'hi diem.

Més enllà de l’energia vital  , mes endins , més lligat al cor, existeix una altra percepció de la realitat, de nosaltres mateixos. Quan sabem alguna cosa, perquè si, perquè sabem que la sabem sense necessitat d'utilitzar els sentits ni cap dels coneixements apresos. La intel·ligència i sensació lligada al cor, en concordança amb tot el nostre ser. És la quarta capa, la intuïció.
Encara en queda una cinquena capa que perdura més enllà d'aquesta quarta, una energia molt potent, petita però molt potent que il·lumina sense que ho sabem , com la visió de la lluna que la veiem perquè és el sol qui la il·lumina. Aquesta energia ens dona l'essència de nosaltres mateixos, més enllà , el més endins de nosaltres mateixos.lliures de tot vestigi material, tant subtil i tant potent com la llum de la lluna.